El dibuix de la bossa de paper és un exercici per desenvolupar la nostra habilitat de percebre i dibuixar formes, d’identificar la llum i ombra com una forma més, estructurar-les entre si, i anar pas a pas organitzant els tons de l’objecte representat.
De vegades el dibuixant ha de retrocedir per veure millor el que s’ha fet fins al moment i acceptar a poc a poc els matisos de llums i ombres mitjançant la insistència del professor. I acceptar sobretot, la foscor, i entendre que sense foscor no hi ha llum.
A aquesta alçada del curs encara no s’ha parlat de composició, però es dóna importància a la relació entre el model i el fons.
Donar, per exemple, un línia fosca en la part superior del pla ens desvetlla que l’objecte està recolzat sobre alguna cosa (normalment una taula), cosa que ens dóna una sensació d’estabilitat, i que hi ha un fons que es perd en la profunditat d’un full de paper. En alguns casos aquest fons fosc no existeix, i el dibuix se’ns apropa com si fóssim nosaltres els dibuixants en lloc dels observadors.
La bossa de paper posa a prova la capacitat de l’alumne a anar més enllà de l’objecte i dels seus prejudicis sobre la bellesa de les coses, d’acceptar que l’objecte representat es dilueix, per a l’artista, en una conjunció de formes, de llums i d’ombres. I que la bellesa emergeix en l’obra més enllà de les qualitats preestablertes de l’entitat de l’objecte representat.
En el seu llibre “The Zen of seeing” Frederick Franck escriu: “El dibuix és una disciplina per mitjà de la qual constantment redescobreixo el món. He descobert que el que no he dibuixat no ho he vist mai, i que quan començo a dibuixar una cosa corrent comprenc l’extraordinària que és, un miracle pur.”
