La mà és el segon dibuix que executen els nostres alumnes.
Per què la mà?, primer perquè és part de nosaltres mateixos, té vida, es mou, palpita, la qual cosa fa que sigui un desafiament, i és com el nostre primer autoretrat.
Segon perquè hi ha una espècie de llegenda urbana que diu que dibuixar una mà correctament és el més difícil per a un dibuixant, per això, el primer que fem en el nostre taller és desmitificar aquestes frases que només serveixen per generar por i frustració. Els nostres alumnes principiants demostren que poden dibuixar correctament la seva mà.
Tercer per demostrar-nos que amb el dibuix de les fulles hem après a no dibuixar les coses que tenen nom: Dits, ungles, palmell de la mà. Sinó que definitivament dibuixem espais, llums i ombres.
Què és el dibuix?: El dibuix és un engany, escrivia Bruno Ernst en el seu llibre sobre Escher.
“Si una mà està ocupada a pintar una altra mà, i si aquesta segona mà està ocupada al seu torn a pintar la primera mà, i si tot això està representat en una fulla de paper subjecta amb xinxetes sobre el tauler de dibuix… i si, a sobre, això no és sinó un dibuix, pot parlar-se molt bé d’un súper-engany.
Dibuixar és, en efecte, un engany. Per un moment, hem estat convençuts que teníem davant un món tridimensional, quan en realitat miràvem una superfície plana. Escher va veure en això un veritable conflicte, que va intentar il·lustrar amb cura en una sèrie de dibuixos, com per exemple, la litografia “Mans dibuixant.”
“Mans dibuixant” (1948) M.C. Escher
“Ja que dibuixar és un engany-una il·lusió que pretén reemplaçar la realitat-, podríem donar encara un pas més i fer sorgir un món tridimensional d’un bidimensional.”
Bruno Ernst