De quin color és la pell d’una persona? Davant d’aquesta pregunta, la majoria de la gent diu: Rosa o Taronja si la persona és de pell clara, o bé marró, si la persona és de pell fosca.
Més enllà que en El Visor tothom sap que el color marró no existeix, els alumnes que van realitzar aquests retrats van haver de desestructurar aquest “coneixement” similar al de que el cel és blau, els arbres són verds i marrons i la meitat d’una persona és el seu melic.
Per a un pintor, el color de la pell d’una persona pot partir del color verd, del blau, del violeta, només que aquest color de base és espacialment tractat perquè coincideixi amb el matís final de la pell de la persona.
Els retrats triats responen a diferents ètnies, però entre persones d’una mateixa ètnia existeixen ja milers de diferències en el color de la pell.
Aquest exercici no només desestructura al pintor, també podria canviar el concepte de raça, perquè què pensaríem si sabéssim que Hitler tenia potser la pell morada o violeta, mentre que un nen africà té la pell rosa clar?
“Doneu-me fang i pintaré la pell d’una Venus” diuen que va dir Delacroix. Més enllà de la possible llegenda urbana, el color de la pell parteix d’un color trencat en general, i un color trencat, en la seva definició és un color brut, és a dir, molt prop del fang de Delacroix.
La tècnica utilitzada és acrílic sobre paper.
GALERIA
MANOLO LÓPEZ
LOURDES PADRÓS
MONTSERRAT RIERA