Hi ha preguntes que en un taller d’art són més que freqüents, una d’elles té a veure amb el tema que els proposem als alumnes per composar els seus primers quadres.
Per què flors? Han de ser plantes? A aquesta classe i clàssica pregunta és a la qual ens referíem.
De vegades ens enfrontem a una dura resistència pel que fa a aquest tema en particular per part dels alumnes. Aparentment la pintura d’una flor s’associa a la idea d’un romanticisme que tendeix cap a la cursileria.
El primer gran desafiament és aquest: fer d’un tema tan trillat una pintura que permeti un altre punt de vista, demostrar que el tema d’una pintura pot ser abastat des de moltes diferents formes. Una pintura d’una flor o una planta pot ser dramàtica, violenta, amenaçadora, freda i també és clar, pot transmetre fragilitat, delicadesa, bellesa, voluptuositat, sensualitat.
Les gegantesques i sensuals flors d’O'Keeffe, la recreació japonesa dels lliris i les flors d’ametller de Van Gogh, la humilitat dels seus girasols, els delicats iris i les mates d’herba de Durero, l’atapeït jardí de Lucien Freud, els solitaris florers de Cézanne, ens parlen més que d’una simple representació naturalista, de la personalitat de cadascun dels pintors.
El tema és una excusa per a què el pintor mostri una part de si mateix i de la seva forma de treballar.
El primer fet artístic té a veure amb el punt de vista triat pel pintor en el moment de dibuixar la flor o la planta que servirà de model al seu quadre. Aquest punt de vista no sempre sorgeix immediatament, i la majoria dels alumnes ha de fer diversos dibuixos de diferents flors o plantes abans de triar la composició que més els identifica.
En molts casos només s’ha pres un sector de la totalitat del dibuix, i s’ha fet una segona, una tercera o una quarta composició.
Després s’ha investigat sobre el color: cada composició s’ha pintat repetidament amb diferents harmonies de color, i moltes vegades després de seleccionar l’harmonia, s’ha tornat a compondre la imatge, adequant-la a aquesta nova informació.
Tot aquest procés de recerca i selecció és la forma en què el pintor va a descobrint la identitat que vol donar-li al seu quadre.
Tots els treballs van ser primer dibuixats amb plantes i flors naturals. Desafiant el moviment de les mateixes i l’efímer de la seva durada, els nostres alumnes van prendre consciència del moviment i de la vida de les mateixes.
Sumem llavors a l’acte purament artístic, la connexió amb la naturalesa, i el privilegi de poder ser conscient del moviment d’una planta o una flor.
Per als professors és necessari aquest procés. Intentem i busquem que l’alumne es demostri a si mateix que pot treballar sense dependre d’una fotografia i d’altra banda, perquè la nostra intenció no és respectar la informació de colors de les flors i les plantes, sinó jugar i investigar diferents harmonies de color.
D’aquesta forma, també els colors triats no són una simple imitació de la realitat, i reflecteixen en tot cas a més el caràcter de cada artista.
