24 de juliol, diumenge

Ahir dissabte darrera sessió de pintura a l’aire lliure als Jardins de Laribal, a Montjuïc. Han estat uns quants dissabtes en que l’aventura de dibuixar i pintar ha entrat en una dimensió nova molt estimulant.

Se’m acuden de sobte algunes idees curioses sobre aquesta experiència. Per exemple que el primer grup de pintors importants que van sortir dels tallers per pintar a l’aire lliure, la famosa Escola de Barbizon, va ser com una mena de moviment del 15-M de la pintura.

L’escola de Barbizon va ser, entre altres coses, una resposta d’oposició a l’acadèmia i al formalisme pictòric. Així com el 15-M vol una democracia “real”, els Corot, Rousseau i Millet buscàven una pintura “real”, lluny de la mitologia o les grans efemèrides. Així com pels polítics actuals la ciutadania és com el decorat de les seves representacions, pels pintors academicistes de principis del segle XIX la natura, els boscos, les muntanyes i els camps eren poc més que el fons sobre el que pintaven la veritable història.

Els de Barbizon volen capgirar l’equació. Ara el protagonista serà el fons i el paisatge, amb tots els seus elements, passarà a ser el veritable tema pictòric. I surten a primera línia amb els seus estris a buscar la “realitat”. Hi ha un quadre d’en Courbet titulat “Bonjour Monsieur Courbet” on el pintor es representa carregat amb aquests estris. En aquella època una imatge com la de Courbet probablement semblaria com una aparició als seus contemporanis.

La pintura havia sortit al “carrer” i ja no l’abandonaria. Han passat gairebé 200 anys i en l’era del photoshop i de l’art cibernètic encara surten al carrer els pintors de tota mena amb estris no tan diferents dels que portava a l’esquena en Courbet. A pintar arbres com el roure de Rousseau o els faigs de Fontainebleau de Díaz de la Peña. O els carrers plens de cotxes o de manifestants indignats.

Canviar l’escenari de treball ha estat molt estimulant. Com si separar-se de l’ambient protegit del taller, dels focus i les parets, em donés una nova energia. Espero que passat l’estiu i abans que arribin els freds i les humitats, sortim amb l’Ivan a buscar novament l’aire i la “realitat”.

Jordi Vela

El museo imaginario de El Visor

En esta sala del museo imaginario de El Visor conviven y dialogan pinturas de árboles realizadas por pintores de nuestro taller y obras de artistas de todas las épocas.